Assaig de càntic en el temple, 1954

 

 

 

 

   

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra

i com m’agradaria d’allunyar-me’n

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: ‘Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret’,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

  

Salvador Espriu, 1954