Mad World, 1983. TFF – Gary Jules cover

El temps ho devora tot. El temps (Cronos, Saturn) va menjant-se tot allò que troba al seu camí.

De vegades, succeix que un blogger devora el seu blog, estupefacte. Un blog que té ja un cert tamany, un volum respectable, bombolla petita de realitat pròpia i compartida, bombolleta de realitat, de espai-temps personalitzat, un circulet virtual i autònom d´un jo propi i d ‘ uns altres, propis també, que et visiten i t´acaronen.

Aleshores, el blogger esdevé personatge mitològic i esdevé Saturn. Saturn, Cronos, esdevé. I devora el blog, aterrat, estupefacte. Això li va passar a Dianoia, una tarda d´abril, que va devorar el seu blog. M´agradava aquell blog. Hagués volgut que no l´hagués devorat aquella tarda o matí d´abril.

En aquell blog hi havia un tubo que m´agradava. Una recreació de Gary Jules feta, crec, als 2000, d´una peça del Tears For Fears de l ‘ àlbum The Hurting, 1983: Mad World. La recreació va sortir al frikifilm Donnie Darko (2001)

M´agrada molt el temeta dels TFF. Fa vint anys que la vaig sentir per primera vegada i no he oblidat la seva lletra fosca, ombrívola. Ombrívola, d´aquells quasibé adolescents que el 1983 (anys 80, a sobre!) eren els Tears For Fears. I la versió de Gary Jules està, penso jo, més a to encara amb el contigut de la canço, amb els lyrics, ja que es una construcció sonora molt més melancòlica encara que l´original.

Bueno, com que la Dianoia va devorar el seu fill, el seu blog -i va devorar també el Gary Jules que contenia- llavors, el torno a rescatar jo, perque val la pena.

******

Coda: darrerament escric posts en català perque he observat dugues coses.

a) no sembla just que una llengua hagi de tenir continguts únics, ideològicament uniformes, como li passa al català, que a voltes sembla que només serveix per vehicular identitat. En espanyol es pot fer espanyolisme i antiespanyolisme. A l ‘ Amèrica Llatina es vomita molt d´antiespanyolisme en llengua espanyola, no pas en quechua. Així ha de ser, car una llengua ha de vehicular tot tipu de material ideològic i no només floretes o unanimitats irreals. Així que avui he decidit utilitzar el català per parlar de música i no, com fins ara, per parlar tan sols de temes de política catalana.

b) técnicament faig servir millor el castellà. Tinc un vocabulari molt més ric. Les meves lectures han estat principalment en castellà. De petit, destrossava objectes en castellà (car una llengua, segons Herder, és una visió del món i així jo destrossava en castellà). El risc en el que he caigut sovint en espanyol, llengua d ‘ En Lluís de Gòngora i Argote: el barroquisme. Com he comprovat amb alarma creixent en els darrers posts. No és la primera vegada que em passa aixó. I quan això en passa, em passo durant un temps a l´escriptura en català, en la que soc molt més límpid i menys recargolat -en tenir menys vocabulari- i això resulta beneficiós també pel meu castellà, que perd barroquisme.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: